divendres, 5 de juliol del 2013

Cursa Castell d'Olèrdola 2013

Aquesta és una altra de les curses que fa anys que tinc intenció de fer i que, fins ara, no n’havia tingut mai l’oportunitat.
Es tracta d’una cursa de muntanya que surt del Municipi de Moja i puja fins el Castell d’Olèrdola  per un recorregut força atractiu. La distància és de gairebé 14’5 km amb un desnivell positiu de 275m. La meva idea era la de fer un entrenament de qualitat però sense anar al límit.
Com que la cursa surt a prop de casa a les 9 del matí, no cal matinar gaire, només per esmorzar i tenir la digestió feta a l’hora de la sortida. Arribo a Moja a les 8, aparco al costat mateix de la sortida i vaig al poliesportiu a buscar el dorsal. Després vaig fent temps passejant i parlant amb alguns coneguts, entre ells el David Arroyo, amic del facebook a qui encara no coneixia personalment.

A les 9 es dona la sortida i arrenco del mig del grup ja que no tinc intenció d’assolir cap ritme extraordinari i, sense adonar-me’n, em trobo rodant a 4’15”/km.
La cursa comença per asfalt que deixem per agafar una pista de terra que, per terreny ondulat, es dirigeix al nucli de Sant Miquel d’Olèrdola.

 Un cop hi arribem, girem a la dreta i seguim pel fons d’una vall que de moment planeja i fins i tot baixa una mica i més tard comença a pujar primer suaument i després més decididament fins arribar al castell. Durant la pujada he hagut de caminar una mica i el ritme ja s’acosta més al que volia en un principi. Ara anem per una pista que dona la volta al castell pujant i baixant fins que comença a descendir cap a la vall una altra vegada. 
Quan ja agafo un ritme prou ràpid de descens i ja pensava continuar així fins l’arribada, l’itinerari ens reserva una sorpresa ja que en un moment donat deixem la pista i agafem un corriol que puja per l’altra vessant fins la Font de l’Ametlló. La pujada és dura i des de baix és veu com una filera de colors que pugen pesadament corriol amunt. A la font de l’Ametlló, per animar el recorregut, hi ha una gran estelada que dona un toc reivindicatiu al trajecte.

 La pujada continua uns metres més, ara de forma més suau, i comença a baixar per un corriol boscós molt agradable. El descens es va trencant amb algunes pujadetes que trenquen el ritme fins que agafem una pista que ens porta fins a Moja.


Al final he trigat 1h 21’ 32” a un ritme de 5’39”/km.

La classificació no la sé perquè, degut a un problema informàtic, és un caos i no correspon a la realitat, una llàstima. Al final samarreta i ampolla de cava com correspon a una cursa del Penedés. Hi tornaré.
Amb el David Arroyo.